L’avís de les eleccions portugueses

El govern de Portugal serà de la dreta o no serà. Les eleccions anticipades –convocades arran de la dimissió del primer ministre, António Costa, per la presumpta implicació de persones del seu entorn en afers de corrupció– han donat la victòria als conservadors de l’Aliança Democràtica. El caràcter de guanyador de la dreta es referma perquè a l’esquerra del PS no hi ha cap formació per intentar una investidura i, en canvi, a l’extrema dreta emergeix Chega, que quadruplica resultats i ja és la tercera força parlamentària. Hi havia interès per saber si Portugal es mantindria com un bastió de contenció de la ultradreta en una Europa on les formacions xenòfobes, populistes i negacionistes de realitats com el canvi climàtic o la violència masclista van a l’alça i van ocupant esferes de poder. El fre no ha arribat a les urnes, tot i que l’afer judicial que va originar l’avançament electoral s’ha desinflat amb estrèpit i fins i tot la fiscalia ha admès que es va confondre Costa amb el seu ministre d’economia, de nom i primer cognom idèntics. Ni aquest fet evitarà que els socialistes, que governaven amb majoria absoluta, passin a l’oposició. L’aïllament de la ultradreta, si es produeix, haurà de ser per decisió del gran partit de la dreta, com s’ha fet sempre a Alemanya i França. En canvi, altres partits de la dreta, a Itàlia i a l’Estat espanyol, s’hi han abraçat sense complexos. De moment, Chega ja ha demanat entrar a l’executiu, mentre els socialistes encaixen la derrota amb responsabilitat i s’inclinen per facilitar un govern d’Aliança Democràtica en minoria. Però quan toqui aprovar pressupostos i lleis caldrà veure si la fortalesa de conviccions del partit conservador de Luís Montenegro pesa més que mantenir la legislatura viva ni que sigui pagant el preu que hi posi el partit ultra. En tot cas, el de Portugal és l’enèsim advertiment que l’auge de l’extrema dreta a Europa no és un episodi aïllat, sinó una tendència que s’alimenta del descontentament social, de la falta d’expectatives d’un gruix de votants i de la facilitat que tenen els missatges simplistes i populistes per propagar-se a través de les xarxes socials i triomfar entre la nombrosa ciutadania desencantada amb les formacions polítiques que han governat tota la vida.