Pros i contres del parc eòlic marí de Roses

L’assaig de parc eòlic marí que està impulsant el govern a la badia de Roses és la primera experiència en aquest tipus d’infraestructura energètica que s’escomet a Catalunya i incidirà en futures actuacions. Per tant, cal ser especialment curós en el seu seguiment per aplicar els aprenentatges a noves instal·lacions. Cal admetre que les exigències mediambientals aboquen a accelerar la implantació d’energies renovables, però aquest caràcter d’energia sostenible no eximeix les instal·lacions de la necessitat de supervisar-les des del mateix moment del projecte. Igual com no s’hauria de projectar cap gran parc fotovoltaic en una zona d’aprofitament agrari, no es pot implantar un parc eòlic marí a qualsevol lloc on bufi el vent –fins i tot en això, en la qualitat de la tramuntana, no hi ha acord entre els diferents especialistes– i de qualsevol manera. L’obligació d’avivar el pas cap a la transició energètica no permet saltar-se passos: definir cap a quin model energètic es vol anar, quin grau d’autarquia es vol assolir, quina diversificació de fonts es busca, com es planifica la localització i la construcció de les infraestructures i com es minimitza l’impacte en l’entorn, que, en el cas del parc eòlic i les seves plataformes flotants ancorades al fons marí i aerogeneradors de dimensions gegantines, és innegable. El record de la MAT, de traçat insatisfactori, amb massa territoris sensibles afectats i alta contestació popular, és encara ben viu. Igualment present és l’afectació que va causar el magatzem de gas submarí Castor, una instal·lació afortunadament en desús però que, consideracions de seguretat i medi ambient a banda, lluny de penalitzar l’empresa promotora, ha implicat un cost injustificable per als comptes públics. Tot i que les infraestructures no sempre són ben rebudes al territori que les ha d’allotjar, és preferible i fins i tot exigible arribar al màxim consens possible, entre altres raons perquè el rebuig s’acaba traduint en endarreriments. I un cop posades en marxa hi ha d’haver garanties de continuïtat en l’explotació i en el manteniment de les instal·lacions, preferiblement en mans d’empreses locals que puguin obrir un nou espai de negoci en el sector de les renovables.