Els objectius de la inquietant cursa espacial

Encara no hem sabut pacificar el planeta Terra que ja ens proposem militaritzar també l’espai. Aquest és el principal temor que desperta la nova cursa espacial, que no serveixi de manera prioritària per eixamplar els coneixements científics o per treure profit col·lectiu dels interessos comercials, sinó per buscar i consolidar nous i sofisticats armaments. Una cursa que ja no es limita només a dos competidors estatals, com passava amb els Estats Units i la Unió Soviètica durant les primeres missions que tenien per objectiu la Lluna, en plena guerra freda. Ara entren en joc països tercers, com ara la Xina, que ja ha obtingut importants èxits amb l’aterratge a la cara oculta de la Lluna, o fins i tot empresaris privats com ara Elon Musk, cada vegada més determinats a abaratir els costos de les missions estratosfèriques. Es tracta d’un somni perseguit per la humanitat des de fa molt de temps, i que d’ençà de l’arribada a la Lluna ha anat progressant.

Actualment es calcula que hi ha en òrbita fins a nou mil satèl·lits de caràcter civil i militar i la suma global de la inversió destinada a aquestes finalitats puja a cent vuitanta mil milions de dòlars. Amb els Estats Units i la NASA al capdavant. I si a curt termini, tal com apunten els experts, es pot descartar una guerra freda en una fase còsmica només és perquè els americans porten un avantatge molt important. Però la quantitat ingent de ginys i de diners invertits hauria de merèixer més atenció a l’hora d’afrontar com es netegen els residus, que representen un doble amenaça, de col·lisions i de contaminació. Pel que fa a Europa, com passa en tants altres àmbits, està buscant el seu lloc en aquesta cursa però ara per ara, per la urgència d’altres agències i la dificultat de sumar voluntats entre els diferents països membres de la Unió, el paper és molt secundari. Fins ara, la conquesta de noves fronteres interplanetàries ha anat acompanyada de beneficis tecnològics que primer s’han desenvolupat en la indústria aeroespacial i després s’han traslladat a la vida civil. Per això és important mantenir aquest objectiu, evitant al màxim la polarització que tant patim.