La conquesta de l’espai exterior o interior?
La nit de divendres 29 de març passat un misteriós bòlid va dibuixar un rastre de llum en el cel negre de Catalunya. Ràpidament van saltar especulacions de tot tipus sobre l’origen de l’inquietant fenomen: que si era un míssil balístic procedent de França, que si un satèl·lit de Starlink (d’Elon Musk) caient a la Terra o més aviat una roca procedent de l’espai. Finalment el CSIC va apostar perquè fos un objecte artificial en òrbita travessant l’atmosfera. El fet és que tot allò que ve de l’espai està envoltat de secret i ombres que alimenten la fascinació, però també la inquietud. Passava quan l’espai era un lloc només reservat als estats i passa encara ara, quan ha entrat en el joc la iniciativa privada i posar un objecte en òrbita o fer turisme fora de l’atmosfera s’ha fet més accessible per a certes butxaques. Aquest nou ús o aprofitament de l’espai és el que es coneix com a New Space i tot està per escriure.
Catalunya fa temps que ha començat una modesta però digna cursa espacial per dotar-se d’un sistema de nanosatèl·lits que proporcionen dades del territori i de l’espai amb què poder investigar i generar coneixement que poden millorar molts sectors. Tot això és possible gràcies a un ecosistema format per universitats, centres de recerca, professionals i empreses que estan alimentant una indústria espacial molt seriosa, que hauríem de saber cuidar, perquè proporcionen una certa autonomia en un àmbit estratègic i de futur. En aquest sentit, el sector ha posat sobre la taula alguns dèficits que té per madurar: vies de finançament apropiades, que ara només troba fora, i suport institucional a l’hora de bastir les infraestructures que necessita. Cal prendre’n bona nota. Però la societat també hi hauria de poder dir la seva: necessitem posar llum a l’espai, que l’activitat que s’hi desenvolupi sigui transparent i tingui un control. Els satèl·lits i altres ginys que ens observen des de les altures, fent fotos i captant molta informació, han de tenir algú que s’asseguri que se’n fa un bon ús. Després de la conquesta de l’espai exterior sembla que la nova frontera de la humanitat serà la conquesta de l’espai interior: la privacitat i la transparència.