La llei d’APEU s’haurà de canviar

Des de les administracions, associacions i col·lectius implicats en la modernització del comerç i de la indústria, la llei d’APEU aprovada el 2020 va ser molt ben rebuda perquè els proporcionava una eina que permetia bàsicament tres coses: primer, generar confiança perquè el sector privat i el públic treballessin plegats; segon, mobilitzar la participació de tothom a l’hora de definir una línia d’actuació per fer front als reptes, i, tercer, dotar les accions previstes de recursos i de professionalització. Aquesta era la teoria. A la pràctica, l’articulat de la llei que detalla com assolir tot això s’ha convertit en una cotilla que convida més aviat a la paràlisi que no a l’acció. D’una altra manera no s’explica el pobre balanç als tres anys i tres mesos de l’entrada en funcionament de la llei. Cal pensar que s’ha esmerçat diner públic per afavorir la creació d’APEU tant al comerç com a la indústria. Però només estan aconseguint prosperar les APEU que ho tenen tot de cara o que opten per un perfil baix. Difícilment, com espera la Generalitat, aquests projectes poden servir d’esperó perquè hi hagi una adhesió en cascada.

La realitat és tossuda i segurament caldrà introduir modificacions perquè l’eina sigui allò que tothom desitjava: un element al servei de la transformació i de la competitivitat. En cas contrari, la frustració que pot estar generant podria provocar la desmobilització d’aquelles persones que, de manera desinteressada, dediquen temps i energia per un bé col·lectiu. I és que la llei, tal com està redactada ara, està provocant, en alguns casos, polarització entre sectors a favor i en contra. En aquest sentit, no sabem quines conseqüències pot tenir si algú decideix recórrer davant les instàncies pertinents contra algun dels aspectes més polèmics de la normativa, com ara la quota obligatòria. Segurament el que en el fons està passant és que aquesta llei ens posa davant del mirall. Es diu que l’associacionisme és un dels trets que defineixen Catalunya però la realitat és que la implicació i el compromís real dins les associacions es limiten a un grup molt motivat però reduït, potser s’hauria d’haver començat per corregir aquest dèficit.