Virtuts i inconvenients del turisme ciclista
L’aposta decidida de la ciutat de Girona per un model de turisme basat en la pràctica del ciclisme està provocant problemes de mobilitat i convivència que amenacen de convertir una oportunitat en un problema. En tenim exemples igualment de contundents en d’altres ciutats, com ara Barcelona. En el cas gironí hem passat en poc temps d’aplaudir el desenvolupament d’un exercici saludable i vinculat a un estri en principi gens contaminant a trobar raonables inconvenients en el desbordament tant del teixit urbà com dels espais interurbans, boscos i carreteres inclosos. Espais convertits en un reclam massiu de turistes ciclistes que s’afegeixen als autòctons que també opten per aquesta mena per desplaçar-se, per fer exercici o per visitar diferents paratges. Els beneficis de l’explotació d’aquesta veta de negoci, sovint relacionada amb gent d’alt poder adquisitiu, reverteixen en la restauració i l’hostaleria i contribueixen a enfortir el poder d’atracció de la ciutat dels quatre rius. A l’altre costat de la balança, però, han emergit crítiques que els darrers dies s’han traduït fins i tot amb pintades i sabotatges a les portes i als aparadors de les botigues de bicicletes.
El fenomen ha transcendit l’àmbit purament turístic com una taca d’oli i ja afecta de ple la transformació de molts comerços que abracen l’especialització en detriment de l’oferta de barri de tota la vida, en l’augment dels preus dels lloguers fins a nivells excloents per a la població habitual i, al capdavall, en la desfiguració d’una fesomia social segrestada pels forasters. Tot plegat en una ciutat que primer va fomentar de manera decidida aquest tipus de turisme i després ha demostrat que no estava suficientment preparada. En aquesta direcció va l’alcalde, Lluc Salellas, quan anuncia un pla integral per trobar l’equilibri entre els que pedalen i els que no. L’alcalde condemna els actes vandàlics i alhora expressa la intenció de buscar eines que permetin compaginar-ho tot, incidint a més en aspectes com ara la llengua, la mobilitat i l’habitatge. El culte a l’esport i l’ús saludable de la bicicleta no poden passar literalment per damunt de la gent.