El futur d’Europa, a les nostres mans

La Unió Europea afronta les eleccions al Parlament amb el doble repte de barrar el pas a la ultradreta i de regenerar un projecte capaç de seduir una ciutadania poc motivada. I amb seriosos dubtes que pugui fer front a cap dels dos. En primer lloc les formacions polítiques amb un discurs obertament xenòfob basat en la desinformació estan aprofitant el fracàs de les polítiques migratòries dels partits tradicionals per fer forat en l’electorat. Un fracàs que, unit a un context econòmic desfavorable, representa el cultiu ideal per fomentar el populisme i atorgar parcel·les de poder a la ultradreta. Desinflar aquestes opcions és responsabilitat dels partits que competeixen, que han de marcar-hi distàncies oferint alternatives creïbles, sense defugir debats incòmodes com ara la gestió de les onades migratòries però sense renunciar tampoc als principis de solidaritat que fonamenten el projecte europeu. Per aconseguir-ho han de fer més esforços per desmuntar els discursos de l’odi amb dades, per exemple insistint que no és veritat que la majoria de delictes estiguin vinculats a persones vingudes de fora i que, en canvi, els estudis econòmics més seriosos constaten la necessitat de més mà d’obra per mantenir el creixement econòmic i garantir el futur de les pensions dels europeus. Europa no pot ser percebuda com un ens aliè perquè, en realitat, de les polítiques decidides a la Comissió i validades després al Parlament Europeu en depèn el destí de milers de milions d’euros que finalment ens arriben a través dels fons Next Generation. El problema és que els horitzons europeus no són massa engrescadors: més despesa militar, blanqueig de la ultradreta, barreres estrictes a la immigració i dependència dels Estats Units. I en aquest sentit, la predisposició de Ursula von der Leyen a pactar amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per continuar al capdavant de la Comissió no va pel bon camí. L’argument que Meloni és proeuropea i partidària dels drets humans no pot ser més cínic, com si hi hagués una ultradreta menys dolenta. Contribuir a la regeneració de tot el projecte comú exigeix més honestedat, però no està només a les mans del partits, sinó també a les nostres, les dels votants.