Un dret que cal exercir
“Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda [...]. L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.” Els fragments anteriors corresponen a l’article 18 de la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que el ple del Parlament va aprovar fa gairebé 10 anys.
En aquell moment, la norma es va convertir en una fita remarcable, donat que va establir un nou dret, el de l’accés a la informació, i va fixar les bases per a un canvi de paradigma, una transformació radical de les relacions entre la ciutadania i l’administració. Més enllà del paper, durant aquests anys la llei ha hagut de superar un munt d’obstacles: la manca de pressupost, la inestabilitat política, l’heterogeneïtat de les administracions... i, per damunt de tot, la complexitat de superar les inèrcies de dècades d’una administració opaca, allunyada de la ciutadania, que contemplava qualsevol demanda d’informació com una intromissió i no com l’exercici d’un dret.
El balanç, en termes generals, és positiu, tot i que els informes que elabora anualment el Síndic de Greuges constaten un cert “estancament”, sobretot en el que fa referència a la publicitat activa, aquella que caldria oferir sense necessitat que la ciutadania la reclami específicament. I també que els portals de transparència avancen a doble velocitat, en funció de la grandària, la capacitat i els recursos de cada administració.
Consolidar un dret bàsic. El camí per a una aplicació plena de la llei no ha estat ni serà senzill, tal com adverteixen els experts; però convé que les administracions hi destinin els recursos materials i humans necessaris i que els ciutadans i les ciutadanes siguem exigents, amb el benentès que cada acció personal contribuirà a consolidar un dret, el de l’accés a la informació pública, que resulta essencial en qualsevol democràcia veritablement plena.