El català, actor secundari en els musicals
Els musicals de gran format en català, una assignatura recurrentment pendent, fan augurar una temporada excel·lent el curs vinent. Les dades són prou reveladores: una oferta de gairebé 300.000 butaques davant les menys de 32.000 d’aforament que ha significat la reposició aquest curs de ‘L’alegria que passa’ de la companyia Dagoll Dagom al Poliorama. La diagnosi a partir d’aquestes dades pot abocar a una certa eufòria i al convenciment que, finalment, les grans produccions han confiat en el mercat català, la seva llengua i els espectadors catalans com un negoci possible. Però seria probablement un miratge. La confluència de dos elements extraordinaris serà el que farà possible aquesta “normalitat” en l’oferta de musicals en català de gran format. Una, el comiat de Dagoll Dagom després de 50 anys dalt dels escenaris i la reposició de ‘Mar i cel’, amb 100.000 entrades ja venudes. L’altra, l’estrena d’‘El dia de la marmota’ d’Àngel Llacer i Manu Guix, com a resultat de la política de Cultura. A partir del curs vinent, la Generalitat aportarà un milió d’euros per garantir una producció en català anualment.
Ningú dubta que el talent hi és, per pensar, produir i actuar en català. De fet molts dels actors de les grans produccions en castellà són artistes catalans. La inversió, sempre costosa i arriscada, en els grans musicals, ha estat, però, el fre per crear i programar en català. Cal encara una dosi de militància, com la que ha practicat en els seus 50 anys d’història Dagoll Dagom, per creure que el català no ha de ser un handicap per al negoci ni les possibilitats de gira d’una gran producció teatral i musical. I per obvi que sigui cal recordar que sense oferta difícilment hi pot haver espectadors. La cartellera catalana pot oferir espectacles en castellà, català o anglès, però la cultura catalana no es pot permetre l’etern paper d’actor secundari i per això cal que s’hi impliquin, no només l’administració –també l’estatal, que té l’obligació de promoure les llengües del territori–, sinó també les empreses culturals del país, com han fet Focus, Majoria Absoluta o El Terrat. L’espectador, si té al davant bones produccions, no serà el problema.