Comença el compte enrere
Acte equivalent. Aquesta és la fórmula a través de la qual, a partir de demà, el president del Parlament, Josep Rull, activarà el compte enrere per escollir nou president de la Generalitat, –amb la data límit del 26 d’agost– o convocar noves eleccions per a l’octubre. El president Rull ha activat i clarificat amb celeritat el camí, un cop constatat que cap candidat vol aspirar, de moment, a la investidura. El cronòmetre de la maquinària parlamentària, doncs, es posa en marxa amb moltes incògnites que caldrà desbrossar en els pròxims dos mesos. No serà la legislatura més complexa que afronta Catalunya; només cal recordar la XII, corresponent a les eleccions del 21 desembre de 2017, convocades pel president espanyol Mariano Rajoy, en plena repressió contra l’independentisme, amb un govern a la presó i a l’exili i la ingerència dels tribunals en les decisions parlamentàries.
L’aritmètica parlamentaria és certament complexa, però no és cap novetat que les majories absolutes ja fa temps que són història, aquí i a bona part d’Europa. La pèrdua de vot independentista, però, fa que l’aritmètica no possibiliti com en anteriors legislatures –malgrat els recels i els equilibris partidistes– la possibilitat d’un govern sobiranista. Els partits independentistes estan en una cruïlla i s’enfronten, també, a un compte enrere transcendental per al futur del moviment. El candidat socialista, Salvador Illa, necessita per aspirar a la presidència el vot o l’abstenció d’una part de l’independentisme. I el candidat de Junts, Carles Puigdemont, no és una opció real sense, com a mínim, una abstenció socialista. El seu retorn, sense un ple d’investidura, és ara mateix una incògnita i queda per veure com els jutges poden entrebancar l’aplicació de l’amnistia. ERC viu una situació convulsa amb la mirada posada en el congrés nacional del novembre, un mes després d’una possible cita electoral. Els pactes o unes noves eleccions obliguen el conjunt de l’independentisme a definir el seu full de ruta. I cal no menystenir el futur del govern de Sánchez a partir del puzle català. És imprescindible, però, que la sessió de demà no sigui només l’inici d’una nova campanya electoral.