El fracàs de Macron
La primera volta de les eleccions legislatives franceses ha confirmat plenament la tendència apuntada per les urnes fa unes setmanes en les eleccions al Parlament Europeu. La ultradreta liderada pel Reagrupament Nacional de Le Pen havia arribat (fa temps) per quedar-se, però ha crescut tant que ara està en condicions reals de governar França. Emmanuel Macron, amb la presidència del país i una majoria suficient a l’Assemblea, va apostar per una reacció de l’electorat moderat que desmentís l’eclosió lepenista del mes passat en les europees, però el president francès n’ha sortit doblement derrotat i assenyalat. Derrotat, perquè, per primera vegada d’ençà de la Segona Guerra Mundial, la ultradreta ha estat la guanyadora d’unes eleccions legislatives amb un terç dels vots i una participació molt alta i això las situa a un pas del poder. I assenyalat, perquè el tercer lloc de la seva coalició (Junts), darrere de l’extrema dreta i de l’esquerra radical del Nou Front Popular, és una esmena a la totalitat de les seves polítiques i deixa molt tocat el seu lideratge i la seva presidència.
La plantofada és enorme, és rellevant i tant la dimensió com el recorregut fan que ja no sigui possible pensar que és un accident que l’electorat podrà corregir fàcilment en la segona volta sense grans moviments. Ans al contrari. Efectivament, no està tot dit, perquè només hi ha 74 escons decidits i en queden 503 per adjudicar i perquè hi ha una segona oportunitat diumenge per aconseguir el reagrupament de les forces democràtiques, que eviti la majoria absoluta de l’extrema dreta liderada per Marine Le Pen i Jordan Bardella. Però a l’electorat se l’haurà de convèncer. D’entrada, Macron i els seus aliats hauran de demostrar la mateixa altesa de mires i el compromís amb els valors democràtics que demanen als votants, i potser no n’hi haurà prou amb retirar alguns candidats i hauran de demanar el vot explícitament –segurament a contracor– pels candidats del Front Popular. Ara bé, també hauran de demostrar que estan disposats a obrir una etapa nova, a traslladar la mateixa transversalitat a les polítiques i a governar escoltant realment més la gent.