Fora les males praxis d’ERC
La dimissió del viceconseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, arran de l’afer del cartell ofensiu contra Ernest Maragall sorgit del propi equip de comunicació d’ERC, és un símptoma més de la crisi de lideratge oberta a la formació republicana i de la batalla desencadenada per assumir la direcció del partit a partir d’ara. No és gens casual que aquest afer escandalós hagi vist la llum justament en aquest context de guerra interna, però també és una evidència que la dimissió de Sabrià enmig d’acusacions encreuades i missatges enverinats no serveix ni per apaivagar-lo, ni per tancar-lo, ni encara menys per reparar el mal que causa a la imatge i la reputació del partit, sinó per afegir més llenya al foc. No cal defensar una visió ingènua de la política i de la vida mateixa per reivindicar el respecte a uns mínims valors irrenunciables en la pràctica política per sobre de la legítima competència, ambicions, interessos o estratègies diferents. I això és especialment remarcable en el cas d’ERC, tant pel capital polític acumulat en 90 anys d’història al servei del país, com per la posició central i influent que ha tingut i continua tenint en les seves institucions, i no cal dir-ho, pel cartell de partit net de corrupció i de males praxis que els seus militants i dirigents aixequen amb orgull.
És justament això el que obliga l’actual direcció d’ERC a arribar al fons d’aquest afer tan miserable en les formes com indecent pel fons del cartell. No es tracta de fer sang, ni de buscar caps de turc, sinó de saber qui i amb quina autorització o quina aquiescència va perpetrar aquest nyap, aclarir les responsabilitats corresponents i fer net de debò per poder tancar la crisi en positiu. Qualsevol cosa que no sigui això serà un llast per al partit que surti del congrés del mes de novembre, en un moment crucial de la seva història, en què necessita trobar un lideratge fort, que sigui capaç d’aglutinar tot el partit i de recuperar l’impuls que el partit necessita i que el país també necessita. Perquè, més enllà dels errors que hagin pogut conduir els republicans a la pèrdua notable de suport en l’últim cicle electoral, el moviment independentista i el projecte de la Catalunya independent i republicana necessiten sens dubte una ERC forta.