Més cafè per a tothom per aigualir el finançament

Comencem malament. El primer que diu Manuel Chaves en prendre possessió del càrrec de ministre de Cooperació Territorial i vicepresident del govern espanyol és que s'ha de buscar un sistema de finançament «que serveixi per a totes les autonomies i tots els ciutadans». Recorda molt l'expressió de Solbes, que poc abans de plegar va afirmar que tothom quedaria «raonablement incòmode» amb la proposta final del govern de Zapatero. Sembla que després de tot aquest temps de negociacions, els representants de l'executiu socialista no han entès que Catalunya exigeix un finançament d'acord amb les seves necessitats, que no tenen res a veure amb les de la resta de comunitats de l'Estat; per aquest motiu, els catalans demanem una relació de bilateralitat en les negociacions amb l'Estat, cosa que el govern espanyol es nega a concedir a Catalunya. No deixa de ser una contradicció que des de Madrid s'obsedeixin a voler tancar un model únic, que té com a excepció el concert econòmic del País Basc i Navarra, que mai s'ha posat en qüestió. De fet, des de Catalunya no es vol qüestionar el model de les comunitats forals, sinó que alguns partits demanen que sigui, precisament, el concert econòmic el paradigma que es generalitzi a la resta de l'Estat. Això, però, serà impossible mentre l'Estat de les autonomies no avanci cap a un model federal. Caldrà donar temps a Chaves i a la ministra d'Hisenda, Elena Salgado, per comprovar si les declaracions d'ahir són per tranquil·litzar Espanya, a costa de crispar Catalunya, o són realment la voluntat de l'executiu. El que és indubtable és que el finançament és una patata calenta que els socialistes espanyols han de treure's ràpidament de les mans.