Una victòria contra la repressió

El final de l’exili polític de Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez i Oleguer Serra és un capítol feliç i esperançador en el context de la tètrica història de la repressió de l’Estat espanyol contra el moviment independentista de Catalunya. És feliç sobretot per a les persones i les famílies que han vist les seves vides injustament mutilades i assetjades per un Estat malalt i un procés judicial bàsicament pervers. I és esperançador perquè és fruit d’una victòria judicial (l’arxivament del cas Tsunami), d’una victòria política (la llei d’amnistia) i d’una victòria de la raó, que encara batalla per arrencar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat de les grapes de la justícia, per retornar-lo al marc de la política, del qual no hauria d’haver sortit mai. Era, doncs, un retorn molt esperat, especialment en el cas de la secretària general d’ERC després de sis anys refugiada a Suïssa, i és un episodi històric –com ho va ser l’alliberament dels presos polítics el 23 de juny del 2021– en la llarga relació de dissidència de Catalunya respecte del projecte unitari d’Espanya, del qual cal destacar el valor i celebrar com mereix.

Perquè és una victòria parcial enmig d’un conflicte que continua ben obert. Ho està en l’àmbit judicial perquè el president Puigdemont i els consellers Comín i Puig continuen exiliats i perseguits obsessivament pel Tribunal Suprem i perquè l’amnistia avança amb lentitud i amb totes les traves possibles d’una part de la cúpula judicial espanyola. I també ho està en l’àmbit polític, i aquí les paraules de Marta Rovira en l’acte de benvinguda a Cantallops van sonar combatives i carregades d’intenció, fins i tot d’un cert aire de reconciliació, subratllant els llocs comuns compartits per la immensa majoria dels independentistes, com és que vèncer la repressió de l’Estat no és el final del camí, sinó un pas més en un full de ruta que passa per tornar a “unir el moviment independentista” i per “acabar la feina que vam deixar a mitges”. Un missatge ambiciós i optimista, en un moment difícil per a l’independentisme –que ha perdut la majoria al Parlament– i especialment complex per a ERC, que ha de decidir entre forçar noves eleccions amb expectatives a la baixa o entregar el govern de la Generalitat al partit que va contribuir a la repressió i a l’exili.