L’AP-7 és el paradigma de la saturació de la xarxa viària principal de Catalunya. Aquesta gran artèria de comunicació traspassa les fronteres de Catalunya i s’ha convertit en una qüestió d’abast europeu. N’hi ha prou d’observar la proporció de trànsit de més enllà dels Pirineus que hi circula i, posats a filar prim, és fàcil adonar-se del pes que, en aquest trànsit, hi tenen els camions de gran tonatge, entre els quals les matrícules de territoris llunyans com ara Romania, Lituània, Polònia... són multitud. Com en el cas de l’estudi del RACC sobre la mobilitat privada a l’àrea metropolitana de Barcelona –que revela que els que usen el transport privat ho fan perquè no hi ha alternativa de transport públic fiable i efectiu–, la presència de camions que recorren milers de quilòmetres fins a l’arc Mediterrani –amb la problemàtica associada de congestió i seguretat que comporten–, respon a l’absència d’una opció ferroviària eficient. És en aquest punt on emergeix la injustificable actitud de dilació –a vegades de boicot– de l’Estat espanyol respecte a un corredor mediterrani prioritari per a Brussel·les –tot i que tampoc s’ha posat exigent amb el govern espanyol– però que ha topat una vegada i una altra amb l’Espanya radial amb epicentre a Madrid. Una vergonya amb costos directes en diners, temps i salut. En termes d’eficiència i de seguretat, les grans rutes internacionals de mercaderies han de ser ferroviàries i l’asfalt s’ha de reservar per a les últimes hores de recorregut. Res d’això passa amb l’AP-7. La saturació d’aquesta via respon a una suma de factors als quals s’ha incorporat la gratuïtat des del 2021 i l’agreujament del drama diari de Rodalies, però la simple reducció d’un 20% del trànsit de mercaderies de llarg recorregut –del tot factible amb l’alternativa del tren– posaria fi en sec a la congestió actual. L’estrès a què està sotmesa la via fa que les imprescindibles mesures de gestió dinàmica –velocitat variable– perdin tota efectivitat i esdevinguin amb prou feines pal·liatives. No cal cap accident –l’exagerada densitat de trànsit ja en provoca–, sinó que qualsevol punxada, avaria o incendi en una hora punta es tradueix immediatament en un col·lapse de quilòmetres.