Clarobscurs olímpics de París 2024
Un segle després d’haver-ne organitzat dues edicions, París acaba de posar en marxa els seus Jocs Olímpics. El gran esdeveniment de l’esport mundial sembla que no ha suscitat un interès massiu entre els ciutadans parisencs que, vistes les restriccions a les quals han estat sotmesos, han optat per marxar. És la conseqüència de voler innovar en la cerimònia d’obertura –per primera vegada fora d’un recinte tancat i, per tant, amb exigències de seguretat molt superiors– i de la situació geopolítica global, en la qual França –tot i la provisionalitat actual pròpia d’un govern en funcions– s’ha significat de manera visible. El comitè organitzador i les autoritats franceses insisteixen que mai abans de París 2024 s’havia pensat tant en la sostenibilitat. Pot ser, i també es valora en positiu que només hagi calgut construir una instal·lació permanent nova i algunes de durada efímera, però la mateixa inauguració al Sena ha obligat a dues setmanes de bunquerització d’una enorme zona zero de sis quilòmetres de llarg i un d’ample al voltant del riu que de sostenible en té ben poc. La mateixa xifra de 55.000 policies i militars mobilitzats divendres ho diu tot, perquè multiplica la que hauria calgut per blindar el més gran dels estadis. També és cert que el Sena va acollir cinc vegades més assistents que qualsevol recinte tancat, però la prioritat dels organitzadors no era tant aquesta com presumir que la ‘grandeur’ continua viva. L’exhibició i ostentació pròpies de dècades passades haurien d’anar deixant pas a solucions més imaginatives que haurien de constituir una autèntica avantguarda del moviment olímpic. És clar que abans d’exigir-ho a les seus hauria de ser el mateix Comitè Olímpic Internacional –una estructura enorme amb moltíssims interessos al voltant– qui es replantegés i reformés d’acord amb les noves exigències en termes de transparència, sostenibilitat i ètica. Tornant a la seguretat, el sabotatge de les línies d’alta velocitat és una mostra que les escletxes hi són i hi continuaran sent, i no només pel que fa als atacs físics a persones o instal·lacions. Un ciberatac a gran escala es pot executar des de qualsevol lloc del món i té un potencial desballestador imponent.