L’èxit turístic i els temes pendents
Les contundents dades sobre els turistes que han passat per Catalunya –9,1 milions de visitants els primers sis mesos de l’any– són una molt bona notícia per a un dels principals motors econòmics del país i, malgrat tot, venen acompanyades del contrapès d’alguns temes pendents que el sector no pot abordar en solitari. Aquest conjunt de visitants situa Catalunya al capdavant de l’Estat pel que fa a destinació turística, el 21,5% d’estrangers tria la nostra terra per passar unes vacances que de mitjana s’allarguen una setmana. Les previsions, a més, són molt optimistes per al mes d’agost, ja que, després d’un juliol amb un 75% d’ocupació, preveuen sobrepassar de llarg el 80%. Un coixí de bonança damunt el qual, com dèiem, cal abordar qüestions essencials per a la sostenibilitat d’un model que necessita una bona sacsejada.
De cop, segurament perquè ara es tracta de treballar en plena temporada, hem deixat de parlar de la gestió de l’aigua, que les instal·lacions turístiques incorporen com a reclam d’esbarjo i higiene per als seus hostes però que, igualment com en el conjunt de la societat, cal encarrilar en uns paràmetres més assumibles. No hi pot haver ciutadans de primera, els vinguts de fora que passin uns dies en una bombolla privilegiada, i la resta, collats pels ajuntaments. En aquest mateix sentit cal abordar el concepte de turisme de qualitat pel qual els empresaris aposten. Turisme de qualitat no pot consistir tan sols a cobrar més pels serveis ni pot ser sinònim de turisme per a rics. Entre altres coses perquè el turisme de luxe té efectes negatius per a la població autòctona, com estem veient en l’augment del preu dels lloguers o l’expulsió dels nostres barris del comerç tradicional. Igualment cal revisar el concepte de turisme de borratxera, com ja fa anys que estan intentant fer determinades zones de la costa estigmatitzades per un fenomen que durant massa temps s’ha alimentat. Un turisme assequible no ha de voler dir que et tractin com a bestiar o que, als avions, hi viatgis com anxoves. Per acabar, hi ha la qüestió laboral, que requereix uns estàndards millors per evitar la manca de personal.