Veneçuela, a la corda fluixa
Després que el Consell Nacional el proclamés guanyador de les darreres eleccions i fos nomenat altra vegada president de Veneçuela, Nicolás Maduro no aconsegueix apaivagar les queixes de frau per part de l’oposició. Però, mentrestant, l’oposició tampoc ha aconseguit l’objectiu de mobilitzar massivament la població en contra del govern, i això contravé la victòria de més del 70% dels vots que s’atribueixen els partits del candidat Edmundo González. Enmig d’una forta pressió internacional perquè es facin públiques les actes de totes les meses i es pugui confirmar o desmentir el resultat oficial, el més important és evitar que el país entri en una deriva violenta. En aquesta direcció treballa el govern espanyol, partidari de buscar una solució negociada tal com impulsen també els presidents del Brasil, Colòmbia i Mèxic, i tal com implica la posició d’ERC al Senat, boicotejant la intenció del Partit Popular de qüestionar la tasca del ministre d’Exteriors José Manuel Albares. El comportament del PP en aquest afer va només destinat a desestabilitzar Maduro per, d’aquesta manera, torpedinar el govern de Pedro Sánchez, encara que sigui a costa de jugar amb la seguretat dels veneçolans. La història ens demostra que n’hi ha prou d’abraçar democràticament ideologies d’esquerres, allunyades dels interessos imperialistes dels Estats Units, per entrar en una mena de llista negra. Passa amb Veneçuela, sotmesa a restriccions severes en la comercialització de les preuades reserves de petroli, però ha passat abans a Cuba, Bolívia i el Perú, per posar només alguns exemples. Pel que fa a Veneçuela, l’oposició, alineada fa temps amb els EUA en l’objectiu comú d’enderrocar el chavisme, insisteix en un frau sense aportar proves clares, mentre els experts de l’ONU han manifestat també els seus dubtes sobre la transparència. Segurament el president haurà de cedir i finalment les farà públiques, les actes, encara que això suposi un exercici una mica humiliant. Mentrestant, però, hauria d’evitar la deriva repressiva que ha iniciat, engarjolant centenars d’opositors per haver-se manifestat en contra seu i restringint l’ús de les xarxes socials. Aquest tampoc és el camí per legitimar el càrrec.