Només un bri d’esperança a Gaza

L’anunci fet pel govern dels Estats Units sobre l’inici oficial a Qatar de les negociacions per a un alto el foc a Gaza és el primer bri d’esperança d’ençà que va començar una guerra que s’ha acarnissat amb els civils palestins. El problema és que poca confiança es pot tenir en unes converses on no hi seu directament una de les parts, en aquest cas Hamàs, que ho fa a través de tercers. I també convida a l’escepticisme el fet que el govern d’Israel s’hagi dedicat a matar els possibles interlocutors abans de seure a la taula i que continuï destruint escoles i centres mèdics amb nens i ferits a dins. La sortida a escena d’un tercer actor, l’Iran, i la seva promesa de respondre amb duresa a l’assassinat en el seu territori del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, eleven encara més la tensió a la zona i el temor que l’escalada es pugui estendre a tota la regió. Per això, malgrat totes les mancances, l’inici oficial de les negociacions és tan important.

L’estabilitat política del govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, passa moments delicats, amb fortes protestes al carrer per part dels familiars dels ostatges segrestats per Hamàs el Dissabte Negre, que va ser el detonant que va fer esclatar l’actual guerra. El comportament del ministre de Seguretat Nacional, l’ultraconservador Itamar Ben Gvir, animant a resar a l’Esplanada de les Mesquites, no fa res més que afegir llenya a un foc que es pot tornar incontrolable. Les accions afegides dels colons expandint més els territoris ocupats als palestins tampoc ajuden a dibuixar un escenari d’esperança. I, malgrat tot, és imprescindible aturar els enfrontaments armats i buscar la sortida negociada, perquè és l’única via possible. El paper dels Estats Units és, com sempre, decisiu, però fins ara no només ha estat incapaç de frenar Netanyahu, sinó que s’ha dedicat a renovar la seva col·laboració militar i l’enviament de vaixells al seu aliat. El principal temor de l’administració nord-americana és que l’entrada de l’Iran en la guerra desembocaria en un escenari molt pitjor, però en plena campanya electoral la carpeta del Pròxim Orient molt probablement quedarà oberta per al proper mandat.