El deure d’erradicar el masclisme
El doble crim masclista perpetrat dimarts passat a Rubí i a Castellbisbal (Vallès Occidental) pel comissari jubilat de la Policía Nacional Juan Fortuny de Pedro (que després es va suïcidar), ha generat un impacte especial, primer, perquè l’autor és policia, és a dir algú destinat a vetllar per la seguretat de les persones, i, en segon lloc, perquè va matar la dona que acabava de trencar amb ell i tot seguit va assassinar també la seva anterior exparella. La tragèdia per a víctimes i familiars és descomunal i tant l’alarma generada com el ressò mediàtic estan, en aquest sentit, totalment justificats. No obstant això, el que és vertaderament rellevant d’aquest cas és el context que dramàticament contribueix a dibuixar aquest doble assassinat, que eleva a 20 la xifra de feminicidis a Catalunya només aquest any. La xifra, que d’ofici hauria d’anar acompanyada per la de les dotze criatures que han quedat òrfenes i ben segur traumatitzades, és esfereïdora en si mateixa, però ho és encara més el fet que iguala la de dones mortes per les seves parelles o exparelles tot l’any passat, que supera el nombre de les que ho van ser els últims anys i que eleva a 150 la xifra de feminicidis des del 2012.
Estem davant d’una catàstrofe humana i del fracàs d’una societat que es pretén justa i igualitària però que no pot evitar que la meitat de la seva població, la que componen les dones, visqui amb la certesa que cada any en moriran a desenes víctimes de la violència masclista, amb la indefensió i la inseguretat que aquest fet pot arribar a provocar. I això és massa greu perquè les autoritats s’entretinguin en lamentacions, discursos o, en aquest cas, anunciant la retirada de condecoracions a l’homicida, com ha fet el delegat del govern espanyol a Catalunya. Es tracta d’erradicar de la societat el masclisme que condueix a aquesta massacre. Es tracta, per tant, de posar aquest objectiu al centre del debat i de l’actuació pública; es tracta d’abocar més recursos a conscienciar la població adulta; es tracta de combatre i posar en evidència els discursos que neguen la violència masclista fins i tot des de càrrecs públics, i sobretot es tracta d’atacar l’arrel del problema potenciant l’educació dels nostres nens i joves en valors fonamentals com la llibertat, la igualtat i el respecte de i a totes les persones, homes i dones.