Canvi de rumb als Mossos
Que la direcció política i operativa dels Mossos ha de fer un canvi de rumb, és una obvietat. La qüestió és on ha de portar el gir de full que les atencions de Salvador Illa i Núria Parlon al cos policial semblen apuntar. Josep Lluís Trapero –recuperat per a la primera línia per qui aplaudia el 155 que el va destituir– n’exercirà la direcció política i al cos ja li està majoritàriament bé, perquè el major coneix els Mossos com pocs. Caldrà veure com entendrà la separació de l’àmbit professional del polític que exigia com a policia, ara que ha saltat a l’altra banda i li tocarà prendre decisions polítiques. Ara bé, que restituir Trapero i el comissari en cap Miquel Esquius –tots dos de trajectòria professional contrastada– tingui com a efecte la despolitització dels Mossos és com afirmar que els únics que polititzen són sempre els adversaris polítics. Què és, si no politització del cos, haver anunciat en campanya que el més significat dels Mossos n’assumiria la direcció política? La consellera Parlon ha estat llesta quan, coneguts els nomenaments, ha posat èmfasi en els reptes de seguretat ciutadana que la policia ha d’afrontar. Aquest és un propòsit que té consens i parlar-ne dificulta que l’extrema dreta se l’apropiï. Però intentar driblar les controvèrsies no fa que desapareguin. En aquest sentit, és imprescindible que aquesta nova etapa que el PSC proposa per als Mossos exclogui episodis tan impropis d’un alt càrrec policial com la valoració política del comissari Sallent en la roda de premsa de l’endemà de la tornada del president Puigdemont. O com l’informe remès al jutge Llarena, que va més enllà d’una enumeració de fets i cau en prejudicis i relats més propis d’informes fets a mida de la repressió política per cossos policials espanyols. Associar la desobediència civil, la resistència pacífica, una manifestació i la pròpia ANC amb conductes violentes, justificar l’ús indiscriminat de gas pebre i usar inconcrecions com “terrorisme nacionalista blanc”, que no se sap com es defineix ni a qui s’aplica, és criminalitzar la dissidència política. I només s’explica quan l’autor de l’informe, descol·locat per no haver pogut fer efectiva una ordre de detenció de Carles Puigdemont del tot impugnable, intenta fer-se perdonar.