La sàtira no és odi ni és delicte

La desaforada reacció desencadenada contra una dels centenars d’activitats de la festa major de Granollers, en la qual se simulava el llançament d’un còctel Molotov de mentida contra un ninot vestit de policia i es feien bitlles amb un cotxe policial com a objectiu, convida a reflexionar totes dues bandes, però sobretot convida a calmar els nervis i la histèria que els diferents representants de l’autoritat no poden controlar ni dissimular quan es qüestiona d’alguna manera el seu rol. Els Mossos d’Esquadra haurien de sentir-se per sobre d’un ninot i un cotxe de cartró en una festa major; la policia de Catalunya hauria d’entendre que en cap cas és un col·lectiu vulnerable objecte d’un delicte d’odi, i la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, hauria d’entendre que la mala imatge que puguin tenir els Mossos i la seva necessitat política de fer-se’ls seus són problemes que haurà de resoldre treballant molt i bé, no pas criminalitzant i condemnant una activitat satírica, molesta i –si ho vol– discutible, però alhora festiva, lúdica i popular, perquè aquest és el seu to i el seu context. Treure-la d’aquí és distorsionar la realitat i fer demagògia.

I portar-ho al terreny judicial és encara pitjor, és un mal vici del qual s’abusa a l’Estat espanyol per intentar liquidar l’adversari, la discrepància, les alternatives, el conflicte, la crítica, l’activisme social i polític o la insubmissió. La fiscalia i encara menys la fiscalia de menors no hi són per servir a aquest objectiu i no s’hi haurien de posar tan bé, especialment quan ja hi ha pronunciaments judicials a Espanya i Europa que descarten el delicte d’odi contra la policia o contra un ninot del president de Catalunya, Carles Puigdemont, penjat del coll, així com el d’injúries a la corona per la crema de fotografies del rei espanyol. La colla dels Blaus de Granollers, organitzadora de l’activitat, ha estat atacada i també defensada. El seu taller és polèmic, pot ser més o menys afortunat, però planteja una realitat molesta que és la distància, la fredor i la desconfiança de molta gent respecte de la seva policia. Tenen tot el dret a fer-ho, a criticar-ho. En comptes d’escandalitzar-se i criminalitzar-los per les formes, facin alguna cosa per canviar la realitat que tant els molesta.