Illa, entestat amb l’aeroport
Salvador Illa va mesurar les paraules en l’entrevista de dilluns a TV3 per evitar parlar d’ampliació, però que la primera gran carpeta de gestió que ha obert hagi estat la de l’augment de capacitat de l’aeroport del Prat és tota una declaració d’intencions, la demostració que l’aeroport és un aspecte troncal en l’acció del govern del PSC en minoria. Ho és malgrat l’oposició frontal dels Comuns i la incomoditat que genera a ERC, les dues formacions que l’han fet president. En canvi, Illa peca de sucursalisme quan dribla la qüestió de la reclamació de la gestió aeroportuària –que, per exemple, sí que havia defensat José Montilla– per mirar de treure pressió al PSOE ara que té un front intern obert amb motiu del finançament català. La complexitat de la qüestió de l’aeroport i les implicacions econòmiques, socials i veïnals que comporta obliguen, a més, a no substituir l’abordatge polític per l’informe d’una comissió tècnica. És exigible una mirada més àmplia, que vagi més enllà de com ampliar la capacitat del Prat per passar de 70 vols transoceànics diaris a 90. En primer lloc, no tindria cap sentit que l’ampliació servís per incrementar el flux turístic perquè el país ja està al límit i Barcelona, més. No cal actuar al Prat per captar més turisme. Una altra cosa és que convingui donar resposta a demandes d’altres sectors econòmics i convertir Barcelona en una autèntica plataforma de vols intercontinentals. En aquest cas, l’ampliació no es pot desconnectar d’una valoració conjunta del sistema aeroportuari català, ja que Girona, Reus i Alguaire tenen moltíssim marge en la seva dimensió actual per rebre vols derivats de Barcelona i que podrien alliberar temps i espai per operar amb vols transoceànics.
Si el PSC va al xoc amb els seus socis d’investidura a quatre dies de posar-se a negociar-hi els pressupostos, sotmetrà a estrès la solidesa dels acords amb ERC i els Comuns. Pel que fa a infraestructures aeroportuàries, és possible que trobés més sintonia amb Junts –que, d’altra banda, n’exigiria la gestió–, però negociar-hi no sembla viable mentre no se solucionin prioritats com l’aplicació de l’amnistia a tots els que en són destinataris.