Unitat, transversalitat i compromís
Catalunya arriba a la diada nacional d’aquest 2024 en ple replegament social i polític del seu moviment nacional, després de set anys d’intensa repressió de l’Estat espanyol arran del referèndum de l’1-O, d’una gran divisió estratègica dels partits polítics sobiranistes, de la desmobilització popular que tot això ha provocat i, per primer cop en més d’una dècada, amb l’independentisme fora del govern de la Generalitat i sense majoria al Parlament. És evident que la decepció, l’empipada i l’escepticisme han desmotivat i posat en ‘stand by’ una part important de l’extraordinària força social que va impulsar el procés d’autodeterminació durant la dècada passada. Però no és menys cert que el preu de la dependència de l’Estat espanyol, en precarietat d’autogovern, en espoli fiscal, en dèficit d’inversió estatal, en infrafinançament dels serveis públics, en substitució lingüística, en assimilació nacional i cultural o en injustícia social és exactament el mateix que era llavors. En altres paraules, l’‘statu quo’ actual relega els catalans a fer de motor d’un projecte d’Espanya que els perjudica individualment i com a societat, de manera que la independència era i continua sent l’únic projecte de futur per a una Catalunya més lliure, justa i pròspera per a tots els ciutadans.
Les circumstàncies actuals no permeten pensar que aquest objectiu estigui a tocar i, en aquest sentit, es pot entendre el vot de càstig a Junts, ERC i la CUP, però si hi ha una cosa segura és que Catalunya no aspirarà a aquesta independència sense la voluntat popular. Per això cal girar full, cal alimentar la il·lusió de treballar per un futur millor i cal recuperar la mobilització transversal que fa uns anys va empènyer els seus representants legítims a demostrar a Espanya i al món la voluntat ferma de ser que batega en aquest país. I aquest és el repte d’aquesta Diada, tan reivindicativa com sempre o més encara. Tornar-ho a fer. Tornar a omplir els carrers, liderar des de la societat civil organitzada la reconstrucció de la unitat i la transversalitat d’aquest moviment. I, per descomptat, tornar a exhibir el compromís irrenunciable de la gent amb la Catalunya que volem.