Una Diada de reconstrucció
La celebració de la Diada nacional de Catalunya va reflectir fidelment el moment d’‘impasse’ que viu el moviment independentista després d’una dècada i mitja impulsant el país des dels carrers primer i des de les institucions després. Desenes de milers de catalans i catalanes van tornar a sortir al carrer a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa, a deixar clar que l’independentisme hi continua sent, amb la mateixa ambició i compromís amb el país i amb el mateix objectiu d’aconseguir una Catalunya capaç de resoldre els grans problemes que afecten el país i la seva gent sense els costos, les limitacions ni la repressió que imposa la dependència de l’Estat espanyol. Al mateix temps, però, és un fet que l’absència d’estratègia i lideratge polític fa temps que ha aprimat la mobilització, de la mateixa manera que ha buidat les urnes en les eleccions al Parlament. I els partits independentistes, dividits i encallats, gairebé ni surten a la foto estant com estan enfocats en els seus congressos per intentar retrobar el rumb i el lideratge perduts fa temps.
En aquest escenari, la societat civil organitzada assumeix la seva responsabilitat de tornar a agafar la iniciativa enviant un missatge clar de reacció, de reconstrucció i gairebé de refundació d’aquest moviment, però sobretot marcant una línia fonamental que és la unitat. Davant d’uns partits polítics que han perdut la unitat estratègica, la capacitat d’entesa i finalment la majoria parlamentària fins a entregar l’autogovern a un PSC desacomplexadament espanyolista, la Diada de la societat civil mostra el camí de la unitat, de la suma d’esforços i també el de la reconstrucció del projecte compartit de la independència de Catalunya com a eina al servei de tots els catalans. Un missatge potent dirigit als que ara estan desmotivats o emprenyats, però sobretot a l’independentisme polític, que té la responsabilitat i ha de tenir un paper central a l’hora de bastir un projecte compartit que posi la globalitat del país davant de les singularitats dels partits i que pugui seduir de nou la seva gent, i molt especialment els joves. Com també es va dir ahir, és moment de deixar de mirar enrere i posar-se a treballar pel futur.