La llei mordassa, tan sols reformada
La supervivència en l’ordenament jurídic de la llei de protecció de la seguretat ciutadana –la coneguda com a llei mordassa–, aprovada el 2015 sota el govern del PP, és un fenomen digne d’estudi, sobretot tenint en compte que l’autoanomenat govern més progressista de la història no ha estat capaç de derogar-la per iniciativa pròpia i han hagut d’intervenir-hi Bildu i d’alguna manera ERC per forçar-ne com a mínim la reforma. Un cop més, es constaten les dificultats que té el PSOE per portar a la pràctica iniciatives polítiques fins i tot quan estan en sintonia amb la seva orientació ideològica. En el cas de la llei mordassa sobta encara més perquè a mitjan juliol va ser la mateixa vicepresidenta del govern Yolanda Díaz qui va anunciar un acord amb el PSOE per “derogar” el text, no pas per reformar-lo tres mesos més tard. La perplexitat toca sostre quan es constata que de les més de dos milions de sancions que s’han imposat en aplicació de la llei, les dues terceres parts corresponen als cinc últims anys amb govern de partits d’esquerres, que s’havien oposat amb duresa a l’aprovació del text per part de l’executiu de Rajoy.
La derogació és l’única reforma satisfactòria d’aquesta llei, pensada des d’una concepció d’estat autoritari per laminar drets, coartar la llibertat d’expressió i manifestació o intimidar la ciutadania amb la falta de garanties davant d’actuacions policials discrecionals. En definitiva, per aplicar la presumpció de veracitat dels agents com si fos un corró. L’eliminació de les bales de goma de l’arsenal antiavalots de la Policía Nacional arriba tard –el Parlament ja les va prohibir per als Mossos el 2014– i no garanteix que el material substitutiu no causi lesions, però s’ha de considerar un avenç, igual com la rebaixa de la gravetat de la desobediència i dels insults als agents. S’haurà de veure com i en quins terminis es concreta la facilitació del tràmit d’asil, la frenada de les devolucions en calent i com es desmunten atestats policials manifestament poc objectius. I, per sobre de tot, plana sobre la reforma l’habitual ‘modus vivendi’ polític del PSOE, consistent a arribar a acords, signar-los si escau i ignorar-los a continuació.