La comissió de la vergonya
La posada en marxa al Congrés dels Diputats de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, que implicaria el Ministeri de l’Interior i la policia espanyola en la comissió de delictes amb l’objectiu d’incriminar polítics catalans i frenar l’avenç del sobiranisme polític a Catalunya, és un símptoma més de l’estat d’excepció que domina la relació entre Catalunya i Espanya. L’existència de la comissió és una victòria dels partits independentistes enfront dels partits del Règim del 1978, fruit dels pactes amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. I hauria de servir, si més no en la teoria, per aclarir els fets més enllà de les revelacions fetes per l’excomissari Villarejo, constatar el joc brut de l’Estat i aclarir les responsabilitats penals dels diversos delictes presumptament comesos en el marc d’aquesta operació, com ara malversació de fons públics, prevaricació, falsedat documental, injúries, coacció o conspiració per alterar processos electorals. No obstant, l’experiència d’aquest tipus de comissió no deixa cap marge a l’optimisme en aquest sentit, ans al contrari.
Perquè allò que hauria d’haver provocat una crisi política i institucional i un escàndol mediàtic, ha estat assumit per la política i la societat espanyoles amb un silenci i un assentiment vergonyosos en termes democràtics i del tot còmplices en la creença que el fi, en aquest cas torpedinar el procés sobiranista a Catalunya, justifica qualsevol mitjà utilitzat per sobre del respecte a la llei i als principis democràtics que estableix la mateixa Constitució. Parlar de “normalitat” a Catalunya en aquestes circumstàncies és pura retòrica. I encara més quan s’ha demostrat que l’operació Catalunya, en el fons, continua fent el seu camí més enllà dels que la van idear i executar fa una dècada, per exemple amb l’espionatge amb Pegasus a persones vinculades amb l’independentisme –justificat pel govern socialista– que encara tenen vies judicials obertes, o amb la rebel·lió d’una part de la judicatura que es nega a aplicar la llei d’amnistia. L’èxit de la comissió d’investigació estarà, doncs, a tot estirar, en el reconeixement explícit del joc brut de l’Estat, de la connexió entre el govern i les clavagueres, de l’anormalitat política a Catalunya i de la democràcia relativa que impera a Espanya.