La por de la caiguda dels preus

La forta caiguda del consum és la causa que, per primera vegada des que es compta, la inflació anual sigui negativa en el conjunt de l'Estat espanyol i a totes les demarcacions catalanes excepte Barcelona. En temps de recessió, això és molt millor que una estagflació (inflació sense creixement econòmic); però, si es manté gaire temps, es pot caure en la tan o més perillosa espiral de la deflació, en la qual les expectatives que els preus continuaran baixant retreuen més el consum i afecten negativament l'activitat de les empreses i l'ocupació. Amb les dades de l'IPC de març, ahir van revifar les alertes pel perill d'entrar en deflació. No sembla el cas, perquè la dada que els preus baixen en comparació anual coincideix amb una altra: que, per primera vegada des de l'octubre, els preus no baixen en relació amb el mes anterior. Tampoc indica deflació imminent l'IPC subjacent –el que no té en compte els preus de l'energia ni els dels aliments frescos–, que en un any ha pujat un 1,3%. El preocupant no és que els preus baixin, sinó que a Catalunya ho facin menys que en el conjunt de l'Estat, perquè això empitjora la competitivitat de les empreses catalanes en el mercat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.