Una etapa per a ERC que ha d'estar marcada per la unitat

L'anunci que va fer ahir Josep-Lluís Carod-Rovira de no aspirar a ser candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya en les pròximes eleccions al Parlament obre una nova etapa en el partit de Macià i Companys. Amb la decisió de Carod, l'actual president del partit, Joan Puigcercós, té via lliure per assumir el cap de cartell d'Esquerra. Si bé és cert que hi pot haver altres candidats, en cap cas això suposaria a Puigcercós i al partit el mateix desgast que hauria estat haver-se d'enfrontar amb Carod-Rovira. La decisió, doncs, té un rerefons estratègic perquè permet evitar un enfrontament que ERC no es podia permetre, i alhora genera sinergies positives, acumulació de forces i blindatge intern tant davant de possibles convulsions polítiques fruit de processos incerts com ara la negociació del finançament i la sentència sobre l'Estatut, com per afrontar les pròximes conteses electorals. Internament és important que el relleu es produeixi per primer cop en la història contemporània sense ruptures traumàtiques com van ser els casos d'Hortalà i Colom de fa uns anys. I és que Carod ha portat Esquerra a les quotes més importants de resultats electorals i de representació institucional de l'actual democràcia, i és un important actiu per a l'Esquerra liderada ara per Puigcercós. El repte dels republicans és que des de la cohesió que suposa aquest nou tàndem renovat, sàpiguen desplegar les accions correctes des de les responsabilitats de govern que tenen encomanades ara mateix per fer front a la dura crisi econòmica que pateix el país. Perquè el debat intern és legítim i els corrents crítics tenen tot el dret a plantejar-lo. Però els reptes actuals del país són prou fonamentals perquè qualsevol partit focalitzi tots els esforços a aportar solucions i no en quimeres endogàmiques.