Les revolucions del nou curs escolar

Més d'un milió dos-cents mil alumnes, el nombre més alt dels últims 21 anys, començaran avui un curs que passarà segurament a la història per l'aplicació del nou calendari escolar, una mesura llargament reivindicada per una part de la comunitat educativa. Però l'escurçament de les vacances d'estiu, que es compensarà amb una setmana de descans a la primavera, és només una de les novetats d'un exercici farcit de reptes, la majoria vinculats a l'entrada en vigor de la llei d'educació de Catalunya (LEC), aprovada fa només uns mesos. L'entrada en vigor del decret que ha de dotar de més autonomia els centres perquè puguin crear i desenvolupar un model propi, l'aposta cada cop més ferma per la formació professional, la implantació d'una nova prova d'avaluació a quart d'ESO o l'empenta definitiva al procés de digitalització de les aules són uns altres dels aspectes –gens menors– que exemplifiquen el necessari procés de transformació en què està immers el sistema educatiu del nostre país. Un procés, d'altra banda, necessari, si es tenen en compte els successius informes que durant els últims anys han situat el nivell dels estudiants catalans entre els més baixos del continent, i amb índexs alarmants d'abandonament dels estudis.

Però el principal repte del curs que comença no és nou. L'enfrontament obert entre el conseller d'Educació, Ernest Maragall, i els sindicats del ram ja fa uns quants anys que dura, i sembla que ha arribat al punt àlgid en els últims mesos. L'aprovació de la LEC i del nou calendari han acabat d'encendre els ànims dels representants dels docents, que amenacen amb un curs calent i ple de mobilitzacions malgrat els intents reiterats del conseller de refer els ponts del diàleg. Al Departament d'Educació i al seu màxim responsable, se'ls ha d'exigir que garanteixin els recursos necessaris per dur a terme els canvis que proposa i aprova. I als docents, sempre des del màxim respecte als drets de tots els treballadors, que els apliquin amb la màxima professionalitat. Mesures com la supressió de les excursions que ja han aprovat unilateralment els claustres d'algunes escoles com a protesta per la supressió de la jornada intensiva durant el mes de juny són absolutament injustificables i debiliten la figura dels docents davant de l'opinió pública. Els sindicats educatius, que en els últims temps sembla que han renunciat al debat sobre la necessària millora de l'ensenyament per adoptar una posició immobilista de defensa d'interessos corporatius, haurien de fer un gest de responsabilitat. Dels mestres i professors depèn l'èxit d'un nou model educatiu que no pot fracassar. Ni ells ni el país s'ho poden permetre.