Un altre temps, una altra manera de fer política

Aquests dies se celebren –l'efemèride de la constitució va ser ahir, i avui hi ha l'acte central a Tarragona– els 30 anys del restabliment dels ajuntaments democràtics. Un bon moment per recordar una etapa no tan llunyana, la transició, que va donar pas a un sistema de vida que ara veiem amb absoluta naturalitat, però que llavors va requerir molts esforços en tots els àmbits per assolir-lo. Fa tres decennis, encara amb els ecos de 40 anys de dictadura cohibint la mentalitat general, s'havia de tenir valor per fer un pas endavant, com confessen ara molts dels que el van fer, i per això és just retre'ls un homenatge. Aquells alcaldes i regidors potser no es recordaran per les obres que van deixar, però sí perquè van marcar un punt d'inflexió polític, i van establir unes bases sòlides sobre les quals s'han bastit els ajuntaments que coneixem ara. Avui aquells protagonistes rememoren l'enorme il·lusió que els movia, més que els interessos polítics o econòmics. No és estrany, així, que molts municipis constituïssin governs d'unitat, amb tots els grups en el mateix bàndol, que feien pinya per sortir d'una situació francament delicada. Segurament per això, les necessitats socials prevalien llavors per sobre de la política, i els primers representants democràtics van saber respondre al repte. Una situació gairebé impensable ara, ja que contrasta amb les picabaralles actuals pel poder, també en l'àmbit municipal. Si no, que ho preguntin als veïns de Salou, que demà viuran una moció de censura, una més de les que ja s'han vist al Tarragonès aquest mandat i que sens dubte no ajuden gens a superar la creixent desafecció dels ciutadans pels seus polítics. Són uns altres temps, però potser ens hauríem de parar a pensar si, en algun aspecte, hem avançat tant.