El que els catalans ens jugarem el 28 de novembre

El president de la Generalitat, José Montilla, va anunciar finalment ahir que les pròximes eleccions legislatives se celebraran el dia vint-i-vuit de novembre i, tant el seu discurs com les valoracions dels diferents partits polítics, van compartir una mateixa idea: aquesta vegada els catalans triarem un Parlament que pot donar un tomb històric a Catalunya. Conscient de la transcendència de la cita, Montilla va acompanyar l'anunci amb un discurs marcadament institucional, carregat de solemnitat i orientat a buscar la implicació dels ciutadans i la responsabilitat dels partits. Als ciutadans ens va demanar que tinguem present el moment que vivim i que valorem la importància del nostre vot perquè no es tractarà només de decidir qui ens governarà durant els quatre anys vinents, sinó de triar un camí “que marcarà tota una generació”. Als partits, els va reclamar joc net i claredat en les propostes, ara que travessem uns moments especialment difícils per al país, castigat per la crisi econòmica i pel difícil veïnatge amb els espanyols.

D'ençà de la sentència de l'Estatut i de la gegantina manifestació de protesta del 10 de juliol a Barcelona, però, la claredat d'idees és el que es troba a faltar més entre la classe política. Aquell dia es va demostrar prou bé que el problema a l'hora de mobilitzar els ciutadans no és la suposada falta d'interès en la política. Un milió i mig de persones no surten al carrer sense un motiu que els interessi. S'esperava, doncs, que els partits sabrien llegir el missatge i que es posarien les piles per definir les seves posicions en relació amb un dels aspectes que marcaran aquesta legislatura: què en farem, de l'Estatut que ens ha retallat el Constitucional? Desgraciadament, hem arribat fins a la convocatòria de les eleccions amb massa interrogants oberts. Què pensen realment del tema els polítics que aspiren a representar-nos? Si governen, pensen aplicar l'Estatut retallat? O, contràriament, decidiran no aplicar-lo i buscaran la confrontació amb l'Estat? No és una qüestió menor, i convindria aclarir-la per poder acudir amb coneixement de causa a aquesta cita electoral que ens venen com a transcendental. L'agressió espanyola contra les legítimes aspiracions sobiranistes del poble català ha focalitzat el debat polític en la qüestió independentista; però, sense resoldre abans com gestionem el fiasco de l'Estatut, difícilment ens podem plantejar cap altre horitzó. I els partits? Doncs, en comptes d'oferir propostes concretes i engrescadores, semblen més preocupats per sobreviure a la desfeta del tripartit, a les lluites intestines i a les acusacions de corrupció que envolten els casos Palau i Pretòria.