La fi de la primera entitat financera gironina

Si no hi ha cap sorpresa d'última hora, l'assemblea general de Caixa Girona votarà avui a favor de ser absorbida per La Caixa. Serà una jornada històrica, segurament trista per a molts gironins, que veuran com desapareix l'última entitat financera amb seu a les comarques gironines. Serà també el final d'un procés amb clarobscurs, portat certament a contracor pels responsables de la caixa gironina mateixa, que s'hi han vist abocats per les pressions de la Generalitat i del Banc d'Espanya. Els arguments de per què calia fusionar-se han estat expressats de manera clara per aquestes dues institucions, però sovint no han estat entesos per bona part dels gironins que, potser de manera il·lusa, tot i la gravetat de la crisi financera, es pensaven que Caixa Girona podia tirar endavant tota sola. En aquest voler i no poder cal buscar-hi també les raons de les fallides fusions amb les actuals Catalunya Caixa i amb Unnim. Aquí sí que l'opacitat i la falta d'un veritable debat públic en el si de la societat gironina han estat en l'ordre del dia fins arribar a la rocambolesca sessió del consell d'administració que, l'endemà de la gran nevada del 8 de març, decidia, sorprenentment, fer-se enrere dels pactes amb Unnim. Després d'un període d'incertesa i també per sorpresa, a final de maig, s'anunciava no ja una fusió, sinó l'absorció per part de La Caixa. La principal i més sanejada entitat financera del país sortia, doncs, al rescat de la caixa gironina, en una operació que, segurament per inevitable i preferida a una més que probable intervenció del Banc d'Espanya, va ser beneïda, ara sí, per bona part dels actors socials i econòmics de la societat gironina. Les garanties donades per La Caixa en el sentit que es mantindrà una certa identitat gironina –amb la creació d'un consell assessor– i que s'intentarà donar continuïtat a la tasca feta fins ara per la Fundació Caixa Girona, van ser també importants perquè s'acceptés bé el procés. Aquest, però, tot just acaba de començar i caldrà, doncs, vetllar perquè aquestes garanties es compleixin i també perquè, dins els paràmetres lògics de rendibilitat empresarial, els canvis que emprengui l'entitat catalana siguin tan poc traumàtics com sigui possible per als treballadors afectats. Hi ha finalment el tema de les nombroses irregularitats posades en relleu després de la inspecció feta l'any passat pel Departament d'Economia i que afecten tant l'entitat financera mateixa com la seva fundació, amb possibles implicacions de l'anterior president Arcadi Calzada. Un regust amarg que caldrà aclarir com més aviat millor. Entre altres coses perquè, tot i ser una entitat privada, Caixa Girona era patrimoni, pels seus orígens públics, de tota la societat gironina.