Una mala estratègia sindical

Som a poques hores de la setena vaga general en democràcia i sembla que no tindrà cap dels efectes que els dos sindicats convocants, CCOO i UGT, s'esperen. Independentment de la participació, que amb serveis mínims i tot és difícil de saber quin grau de voluntarietat tindrà, sembla força improbable que el govern espanyol faci marxa enrere en les decisions que han irritat les forces sindicals. CCOO i la UGT protesten per la reforma laboral, l'anunciat allargament de l'edat legal de jubilació i la retallada de la despesa social. És a dir, s'oposen al que es percep com un intent de retallar drets adquirits.

Però el govern espanyol no pot fer marxa enrere perquè la seva sobirania econòmica és limitada, com ho prova el fet que les mesures d'austeritat adoptades els últims mesos es van prendre per tranquil·litzar els mercats, que demanaven interessos prohibitius per adquirir el deute públic. Les mesures d'austeritat van ser efectives i el govern espanyol s'ha estalviat uns diners que estan servint perquè la retallada de les prestacions socials no siguin tan dures com es projectava.

Els sindicats afirmen que defensen els drets del treballadors; però és discutible que les actuals mesures preses, entre les quals la vaga general, siguin la millor estratègia. No sembla versemblant que estiguin defensant els drets dels treballadors quan han estat incapaços de posar-se d'acord amb els empresaris després de dos anys de negociació per la reforma laboral. O que la seva principal preocupació sigui el manteniment de les indemnitzacions, quan la millor protecció del treballador és la seva productivitat i formació. Els sindicats semblen més preocupats per protegir alguns col·lectius que no pas per l'activació del mercat laboral. Una persona sense feina el que vol és treballar, no quina indemnització rebrà si la despatxen. Hi ha 4,5 milions de persones que, vulguin o no, hauran de fer vaga el dia 29: els desocupats.