El compte enrere d'una vaga que ningú volia

Vint-i-quatre hores abans de la vaga general convocada per CCOO i la UGT creix la sensació que ens trobem davant d'una mesura no desitjada per ningú, ni tan sols pels qui l'han organitzada, però que està condemnada a l'èxit. Si el malestar social i econòmic justifica la convocatòria d'una vaga general, la de demà està sobradament justificada. El problema és que el malestar ja hi era molt abans que els sindicats es decidissin a mobilitzar els treballadors i que arriba tard, com les mesures de contenció pressupostària adoptades, primer pel govern espanyol i després pel govern català. Ni els sindicats ni el govern socialista van veure a venir la crisi, i quan aquesta es va començar a manifestar de manera innegable van fer com si sentissin ploure. Ara, transcorreguts pràcticament dos anys llargs durant els quals moltes empreses han hagut de tancar les portes i molts treballadors han perdut la feina, costarà molt motivar la gent perquè s'apunti massivament a la crida feta per CCOO i la UGT. I malgrat tot, com dèiem, uns i altres s'han conjurat perquè la vaga general no sigui un fracàs.

Pel que fa als sindicats, conscients que una aturada general sempre és una prova de foc per a qui la convoca, faran, com és natural, tot el que puguin per aturar el país, començant pel transport, una peça de dòmino clau que en pot fer caure moltes d'altres. En aquest sentit, s'ha d'apel·lar una vegada més al seny dels piquets informatius, que legalment tenen una funció per complir però també uns límits que no haurien de traspassar. Pel que fa al govern espanyol, una vaga sense seguiment important tampoc li convé. En primer lloc, perquè el PSOE no té cap interès a debilitar més del compte els sindicats, fins ara aliats indiscutibles de la seva política, i en segon lloc perquè, passi el que passi demà, difícilment hi haurà marxa enrere per a unes reformes que ja estan aprovades i que han rebut el vistiplau de la Unió Europea i dels organismes econòmics rectors del món. A més, el president José Luis Rodríguez Zapatero fins i tot podria treure profit indirecte de la vaga, perquè podria presentar-la davant dels socis comunitaris com un aval de la contundència de les mesures que li ha tocat aplicar. Tot i això, estem davant d'una vaga atípica des de diversos punts de vista. Primer, perquè no hi ha precedents d'una aturada convocada amb tanta antelació, com si els sindicats haguessin pensat que necessitaven més temps per buscar arguments. Després, perquè en realitat no es tracta d'una vaga contra un govern, molt menys encara amb la intenció de fer-lo caure, sinó més aviat d'una vaga contra la crisi econòmica. I tots sabem que, amb vaga o no, la crisi no desapareixerà.