Paradoxes en el repartiment de les pensions

Un centenar d'economistes ha publicat un manifest en el qual avisen que l'actual sistema de pensions farà fallida l'any 2025 en el millor dels casos. Per si amb això no n'hi hagués prou, la proposta del govern espanyol de posposar l'edat límit de jubilació als 67 anys només serviria per conjurar els problemes durant quatre anys. La solució? Calcular la pensió sobre tota la vida laboral i augmentar els anys de cotització necessaris per tenir-hi dret. És a dir, abaixar el volum global de les pensions. Les previsions no es poden despatxar com la pensada d'un grup d'economistes, perquè són el resultat d'una aritmètica bàsica. Cal preocupar-se per un problema que es pot declarar amb més o menys cruesa en els pròxims anys, però és discutible que la millor manera de fer-ho sigui l'alarmisme.

Una altra qüestió és si analitzem el repartiment territorial de les pensions. Segons les dades del 2008, el saldo en pensions de Catalunya és positiu en més de 1.400 euros per habitant i any, mentre que el d'Astúries, per posar un exemple extrem, és negatiu en gairebé 9.000 euros. Això, què vol dir? Que després de l'espoli fiscal que pateix el nostre país any rere any, el sistema de pensions espanyol no ha entrat ja en fallida gràcies a les aportacions de Catalunya i de Madrid. És legítim preguntar-se si, en aquestes circumstàncies, els jubilats catalans encara han de fer algun esforç més.