El PP juga amb un foc perillós

Les propostes llançades pel PP per restringir l'empadronament dels immigrants irregulars i cedir totes les dades d'aquest registre a la direcció general de la Policia és una més de les mesures populistes que aboquen la dreta espanyolista a un camí de deriva demagògica altament perillós. Un camí en què és molt fàcil entrar, sobretot si es fa, com li passa a la candidata Alícia Sánchez-Camacho, amb l'electoralisme com a objectiu, però del qual sortir pot ser molt complicat quan ja sigui massa tard i el discurs travessi la ratlla de la xenofòbia, de la qual el PP està a una distància cada cop més curta.

El discurs incendiari del PP més que amb indignació s'està encaixant amb una total perplexitat des de la major part de les formacions polítiques. Perquè el perill no són tant les mesures que es proposen –que es poden rebatre fàcilment, començant per la denúncia de la seva il·legalitat flagrant–, sinó la temeritat amb què les plantegen uns polítics que estan perdent el sentit de la responsabilitat en la seva caça esfereïdora i injustificable del vot de la por.

No es pot descartar que la candidata Alícia Sánchez-Camacho obtingui un cert rendiment electoral amb aquesta estratègia oportunista. Hi ha alguns sectors de la població catalana especialment sensibles a aquest discurs i fàcilment manipulables, perquè se senten insegurs. Però més enllà d'un benefici particular, quantificable en un grapat de vots i probablement algun escó, el mal que pot fer en la convivència entre els catalans, els vells i els nous, atiant temors, justificant recels i aplanant el camí cap a l'odi, és d'unes dimensions incalculables. Sembrant el vent de la discòrdia xenòfoba només es pot recollir la tempesta de l'estigmatització de l'immigrant. Un partit que té com a lema de campanya És molt el que ens uneix no pot fomentar l'odi dels uns contra els altres, encara que aquests altres no votin.