Recordar l'aiguat del 40 i aprendre de la història

Les comarques gironines, Osona i la Catalunya del Nord recorden aquests dies l'anomenat “aiguat de Sant Lluc”, de l'any 1940, quan en ple inici de la cruenta postguerra els principals rius del país es van desbordar i es van emportar cases, fàbriques i ponts i van destruint camins i carreteres, a més de provocar cap a cent cinquanta morts. Les fortíssimes pluges que van caure durant dos dies, afegides a la falta de neteja de les lleres del rius i a la important desforestació a les capçaleres, van ser les principals causes del drama que es va viure en moltes poblacions d'un país que ni havia començat a refer-se dels estralls de la guerra.

Els entesos comenten que, actualment, seria molt difícil que es reproduís un drama semblant. Els pantans construïts al riu Ter contindrien, per exemple, bona part de l'aigua, i és cert que s'ha avançat en les mesures de prevenció de les avingudes fluvials, tant amb la construcció d'obres hidràuliques –barreres, motes, canalitzacions– com a l'hora de planificar creixements urbanístics i d'aixecar infraestructures. Però, com no es cansen de repetir els mateixos experts, les pluges torrencials són pròpies de la nostra terra, i cal, per tant, continuar estant alerta, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. I sobretot tenint en compte que, amb el canvi climàtic que ens anuncien, les situacions de pluja forta podrien ser encara més extremes.