Cas Pretòria, de l'escàndol al bluf?

Dimecres que ve farà un any que esclatava el cas Pretòria, un dels pitjors escàndols de presumpta corrupció política i urbanística que va portar alts i exalts càrrecs públics a la presó. Un any després, de la frenètica i obstinada dedicació del jutge Baltasar Garzón, el cas ha caigut en l'atonia processal. Entremig, és clar, hi ha hagut la suspensió de Garzón com a jutge a l'Audiencia Nacional i l'arribada d'un altre magistrat, Rafael Ruz, infinitament menys mediàtic i, sobretot, més metòdic, que és qui haurà d'acabar dirimint si el cas Pretòria té la dimensió que el seu antecessor li volia donar. Si una cosa és objectivament certa és que en un any ni el jutge ni la fiscalia no han aconseguit aportar més proves inculpatòries contra els imputats, fet que debilita els greus càrrecs que pesen en contra seu i que fins avui no s'han aconseguit demostrar. Una realitat que les defenses de la vintena d'imputats han denunciat de totes les maneres possibles, malgrat que amb poc ressò mediàtic. Ni tan sols les proves pericials independents incorporades a la causa, no acrediten la gran trama organitzada que va permetre a Garzón posar entre reixes alcaldes, regidors, exconsellers i empresaris. L'últim informe pericial, aportat per Hisenda i en espera de més documentació, aprecia únicament irregularitats administratives que, ara per ara, en cap cas constituirien cap delicte. Partint del fet que Garzón ja va aconseguir escampar no només l'ombra de la sospita sobre tots i cadascun dels imputats sinó també la seva humiliació pública, el jutge Ruz no es pot permetre anar allargant la instrucció sense aclarir d'una vegada si hi ha cas o no i si les proves de càrrec són sòlides o simplement conjectures del seu predecessor basades en una investigació barroera de la Guàrdia Civil. Amb tots els elements sobre la taula, ara per ara l'operació Pretòria es comença a desinflar, i el que cal és saber si el cas es desinfla per la pèssima gestió judicial o bé perquè Garzón el va inflar massa. Des del convenciment del dret a la presumpció d'innocència i independentment de la dimensió judicial que acabarà tenint el cas, l'operació Pretòria va destapar una sèrie d'arts i males arts entre polítics i expolítics que malgrat que no són constitutives de delicte sí que són qüestionables des del punt de vista ètic, perquè tenen com a punt de confluència els diners públics. És evident que el cas Pretòria ha suposat un abans i un després no només per a Santa Coloma de Gramenet, sinó per la manera de fer i desfer d'alguns càrrecs públics que ara es guarden prou de fer determinades operacions. Però això per si mateix no justifica ni la privació de llibertat ni unes fiances milionàries contra uns imputats que un any després continuen sent presumptes.