Primer de Maig en plena crisi i sense diàleg social

Els sindicats demanen que avui hi hagi una gran mobilització de treballadors, ja que és el Primer de Maig de més transcendència en els últims quinze anys. No exageren, ja que estem en plena recessió, amb més de quatre milions de desocupats a l'Estat espanyol, una taxa d'atur que supera el 17% de la població activa, i ni Rodríguez Zapatero, el venedor d'optimisme, gosa dir que la crisi ha tocat fons.

La transcendència de la situació s'agreuja perquè les relacions entre sindicats i patronal passen per un mal moment. Quan l'economia anava bé, el diàleg entre representants d'empreses i treballadors va funcionar com una seda, però els acords entre la CEOE, la UGT i la CEOE –moderació salarial i compromís de millorar la qualitat de l'ocupació– han deixat de renovar-se justament quan ha arribat la recessió. Trencament del qual és responsable la patronal per la seva negativa a acceptar augments salarials del 2% en les empreses que s'ho puguin permetre. La patronal també aplica aquesta actitud irresponsable en les meses de diàleg social a tres bandes, amb sindicats a govern: abandonant la tradició d'intentar consensuar en aquest àmbit les reformes laborals, ha posat la directa i torna a intentar aconseguir l'abaratiment de l'acomiadament presentant als grups parlamentaris el seu projecte de llei.

Del govern socialista, tampoc en poden esperar gaire, els treballadors. S'omple la boca de bones paraules sobre el manteniment de les conquestes socials, però davant la perspectiva que centenars de milers de desocupats esgotin la prestació d'atur ja ha deixat clar que no pensa ampliar-la i posa la pilota al taulat de les comunitats autònomes.