28-N: la jornada que marcarà un canvi d'etapa

Catalunya té avui una crida a les urnes, com cada quatre anys, però aquesta és una de les cites que, per la seva significació, només passen de tant en tant en la història d'una col·lectivitat democràtica. La convocatòria electoral d'avui segur que obrirà una nova etapa al país. Nova i decisiva. Després d'un any de turbulències polítiques i econòmiques gravíssimes, el govern que surti d'aquestes urnes haurà d'afrontar de manera resolutiva els dos reptes que té el poble català en aquests moments, tots dos igualment importants. Tots dos interrelacionats. El primer és la profunda crisi econòmica que hi ha. General i particular: als efectes perniciosos de la conjuntura internacional, cal afegir-hi no només els estructurals de la mateixa economia, sinó també la sagnia fiscal que ja fa temps que ha quedat demostrat que representa formar part de l'Estat espanyol, almenys de l'Estat espanyol tal com s'entén actualment. Aquesta particularitat és la que connecta la crisi econòmica amb la terrible depressió política i institucional que viu Catalunya arran de l'expulsió de la voluntat popular dels catalans del marc constitucional espanyol, dictaminada pel Tribunal Constitucional. Aquesta és la situació que emmarca la convocatòria d'avui. De les urnes, en sortirà el govern que ha d'afrontar-la. Un govern que la demoscòpia indica que serà liderat per Artur Mas i el seu partit, Convergència i Unió, per bé que aquesta tendència només serà un fet si és revalidada pels sufragis dels electors que avui acudeixin als col·legis electorals per exercir el seu dret a vot. No n'hi ha prou, però, de saber qui guanyarà, ni si ho farà amb prou marge per governar en solitari. Avui caldrà resoldre algunes altres incògnites que no són menors, ni tan sols secundàries. S'ha de veure si l'onada independentista que va arrencar amb força ara fa uns anys es consolida en les diverses opcions que la representen, o, simplement, si l'onada acabarà batent contra les roques de la dispersió i deixarà només un rastre d'escuma políticament innòcua. A l'altra banda de l'espectre polític, avui es comprovarà si l'espanyolisme aconsegueix encastellar-se a Catalunya amb una bona suma de diputats entre les dues formacions que actualment el representen al Parlament. Són efectes col·laterals que caldrà valorar a l'hora d'afrontar el futur a mitjà termini i les relacions amb un Estat que a hores d'ara només tolera encarrilar Catalunya per la via de la uniformitat nacional espanyola. No només de qui guanyi, sinó també de com estiguin repartides les forces al Parlament, dependrà que el futur de Catalunya estigui més o menys enfocat cap al sobiranisme o definitivament ancorat en un autonomisme terminal.