Ara paguem el «segrest» de competències de Justícia

La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), màxim òrgan judicial del nostre país, ha decidit plantar el Departament de Justícia i abandonar la comissió mixta que es va crear per coordinar-se, amb l'excusa que la conselleria ignora les seves propostes i incompleix els acords. No és el primer cop que els jutges planten cara a la Generalitat, i lamentablement no serà l'últim, perquè, en el fons, el problema dels jutges, si més no de la majoria, és que es resisteixen a dependre d'una administració, la catalana, que no reconeixen com a seva. En el fons, doncs, ens trobem davant d'un problema d'arrel política fruit de la disfunció que provoca no tenir plenes competències sobre l'administració de justícia. Cap govern espanyol, ni amb el PP ni amb el PSOE, s'ha mostrat mai disposat a cedir aquestes competències plenes i s'han reservat la dependència dels jutges com a funcionaris de l'Estat. I aquest segrest de competències a la majoria de jutges ja els va bé per no sentir-se fiscalitzats per una administració més propera. Des que la consellera Montserrat Tura va assumir la cartera de Justícia, ha fet una aposta molt clara cap a la humanització de la justícia, cap a la conversió d'una de les estructures més encarcarades de l'Estat en un servei públic. I això als jutges els agrada relativament perquè suposa, a la pràctica, un control més gran de la seva feina per part de l'administració catalana. I aquest és el gran error, perquè la voluntat de la Generalitat no és influir en les decisions judicials –ningú no qüestiona la independència dels jutges a l'hora de dictar sentències–, sinó en la millora d'un servei en què històricament s'ha actuat amb prepotència i d'esquenes al públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.