Ascó I: més enllà de la sanció

La central nuclear d'Ascó havia quedat exposada a la màxima multa que preveu la legislació actual, 30 milions d'euros, per la fuita radioactiva de final del 2007 i la lamentable gestió que en va fer l'empresa titular. Arran dels informes del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), el Ministeri d'Indústria ho ha deixat en la meitat, 15,4 milions, que igualment és una sanció històrica al marge d'especulacions sobre la seva repercussió en els comptes dels gegants Endesa i Iberdrola. La quantia de la multa s'ha homologat a la facturació de 25 dies, i això no és poca cosa, amb l'afegit de la caiguda sense precedents de la demanda elèctrica durant els darrers mesos. Si bé la sanció no tindrà una gran repercussió econòmica en l'infractor, sí que pot funcionar com a avís coercitiu i sí que s'ha d'exigir, en primer lloc, que la pagui; en segon lloc, que els diners reactivin la Ribera d'Ebre i, per acabar i sobretot, que l'excepcionalitat de la sanció marqui un abans i un després –al marge del debat sobre la caducitat de la generació nuclear– en la gestió i el control de les centrals. Per tant, l'Estat, a través del CSN, ha de fixar tots els mecanismes d'intervenció que calguin perquè mai més una central no pugui amagar la realitat com va passar a Ascó I.