El PSC i el PP reiteren els tòpics en la campanya europea
Tant el Partit Popular com el PSC no han començat la precampanya de les eleccions europees amb bon peu. El candidat Jaime Mayor Oreja insisteix en els eterns cavalls de batalla del PP: menystenir la llengua, tant el català com el basc, mostrant vilesa quan agraeix al seu besavi que impedís parlar euskara a casa seva. Atacar el català i la llei d'educació, és a dir, el recorrent recurs d'atacar Catalunya per treure vots a Espanya, han estat fins ara els eixos de la campanya popular. Per la seva banda, el PSC ha presentat un cartell electoral que és una mena de remake del cartell de les darreres generals (Si tu no hi vas, ells tornen), en aquest cas amb personatges de la política internacional encapçalats per Berlusconi, custodiat per Bush, Aznar, Chirac –tots retirats de la primera línia– i el president polonès Kaczynski, que no se sap què hi pinta. El lema és Ells també volen canviar el món. La gran qüestió és per què no Sarkozy? O per què no hi ha Durão Barroso? Perquè tot i ser de dretes, són personatges amics? Els socialistes, que presumeixen de voler centrar el debat en Europa, repeteixen l'estratègia que els va anar tan bé a Catalunya, és a dir, atacar el PP agitant el missatge de la por. De moment Europa continua sent la gran desconeguda i aquests dies no s'estan explicant prou les reformes que s'hi han de fer, les lleis que es tramiten, les normatives que s'han d'aprovar, i, sobretot, la necessitat d'una Europa políticament forta i unida. Mentrestant, els altres partits catalans fan el que poden per sortir a la foto: CiU vol entrar en el cos a cos amb el PSC, i s'equivocarà, mentre que ERC i ICV malden per mantenir un perfil propi sabent que els seus grans enemics són l'abstenció i la bipolarització.
