Europa continua sent la gran desconeguda
Hem superat l'equador de la campanya de les eleccions europees i el debat sobre Europa continua sense aparèixer. Hi ha reiteració de tòpics, escassetat de propostes noves i els partits sembla que s'entesten més a tirar-se els plats pel cap, amb acusacions més o menys enginyoses i sovint demagògiques, que no pas a explicar i debatre quina serà l'Europa dels pròxims cinc anys. És un fet que els mateixos partits consideren que aquestes són unes eleccions de segona, perquè ja només mobilitzen els seus incondicionals i no sembla que tinguin ganes de gaire res més. Potser és pels mateixos candidats que presenten, en alguns casos en l'ocàs de la seva carrera i en d'altres, nouvinguts al món de la política; potser és que als dos grans partits majoritaris –PSOE i PP– ja els va bé la bipolarització, perquè saben que amb la injusta circumscripció única amb pocs vots obtindran bona part de la representació en joc; mentre que els altres partits, que s'han hagut de coalitzar amb formacions diverses amb l'objectiu màxim d'obtenir un o dos diputats, tenen grans dificultats per cridar l'atenció dels mitjans. L'Europa que es votarà el dia 7 de juny té molta més importància, i sembla que la gent no té consciència de quina manera afecten la seva vida quotidiana moltes de les decisions que s'acorden al Parlament Europeu, on hi ha majoria dels partits conservadors. Una gran part de les directives que s'apliquen a casa nostra ja són europees, i hi ha un munt de normatives que s'aniran incorporant en els pròxims anys, o ajudes econòmiques que acabaran desapareixent, com les de l'agricultura. Europa es mereix un debat més seriós i un gran sobreesforç per divulgar-la i fer-la entenedora a tothom.
