Editorial

Un canvi de rumb contra la recessió

La directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha insistit que el món industrialitzat s'acosta perillosament a una altra recessió, tot i que encara no és tard per evitar-ho. Les borses han reaccionat malament, però no tant per les paraules de Lagarde, sinó perquè en els últims dies s'han acumulat un seguit de notícies molt negatives sobre l'economia. Grècia avisa que potser no podrà complir els seus compromisos. Itàlia i l'Estat espanyol, tret de Catalunya, no acaben de posar fil a l'agulla en la reducció del dèficit, i els Estats Units donen signes d'estacament. Lagarde només ha constatat uns fets. I també que cal una feina conjunta per evitar la recessió. Recepta que, a la vista de com ha anat tot els últims mesos, sembla d'impossible aplicació.

El fet que sorprèn a Catalunya és que les autoritats econòmiques mundials parlin d'una segona recessió quan, fet i fet, el nostre país encara no ha sortit de la primera. Una situació que hauria de preocupar perquè Catalunya encara conserva part de la seva economia industrial, creativa i exportadora, i que porta a preguntar-nos si tota la culpa és nostra o d'una estructura estatal només atenta a gastar en obres centralistes ruïnoses.

Els mercats s'han fixat només en una part del discurs de Lagarde, i, en canvi, han obviat el suggeriment que potser ja és l'hora de no concentrar-se tant en l'ajustament i la retallada fiscal i d'apostar per polítiques anticícliques. Ja és l'hora d'activar el consum i el creixement. És clar que això exigeix el sanejament previ dels bancs. Potser ja és l'hora que Europa es deixi de tantes proves d'estrès bancari i admeti la magnitud del forat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.