Desunió davant la Constitució
L'Ajuntament de Girona s'ha desmarcat de la organització de l'acte commemoratiu de la Constitució, una decisió ben raonable que no s'entén que hagi tardat trenta-dos anys a prendre's. El nou equip de govern de CiU considera que és més coherent abandonar el paper d'amfitrió i trenca d'aquesta manera la unitat d'un acte que el consistori havia mantingut mentre era en mans socialistes. La decisió no ha agradat gens al subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco, però és improbable que els ciutadans comparteixen el seu disgust. Una cosa és que tots tinguem assumit que la Constitució és la norma suprema que l'Estat obliga a complir i una altra ben diferent que, damunt, l'haguem de festejar alçant copes de cava. Tal com ha anunciat Francisco, l'acte es traslladarà dijous a la seu de la subdelegació, a l'antic edifici d'Hisenda, i la incògnita és quants regidors hi assistiran. En tot cas, el canvi d'escenari evidenciarà el poc entusiasme que l'efemèride provoca més enllà de les institucions estrictament espanyoles. No és res d'estrany, tenint en compte el paper restrictiu que la Constitució ha tingut fins ara pel que fa a les legítimes aspiracions sobiranistes catalanes. L'anomenada carta magna, una norma que s'acata no pas per convenciment sinó perquè forma part de l'ordenament jurídic vigent, ha esdevingut en aquest sentit un símbol del menyspreu cap a Catalunya. Ha passat molt de temps d'ençà de la seva aprovació l'any 1978, i, encara que aleshores va ser sotmesa a referèndum, la veritat és que la societat ha evolucionat cap a noves reivindicacions que no hi troben cabuda. La classe política espanyola, a més, ha demostrat que si hi havia voluntat de fer-ho, reformar-la tampoc no era tan difícil.
