El risc d'un altre mercat laboral dual

El mercat laboral català, com l'espanyol, és encara massa rígid. Hi ha una part de contractes amb un nivell de protecció molt elevat, i una altra part, temporals, amb un cost d'extinció inferior. Els empresaris consideren que aquesta estructura dual del mercat laboral té efectes perversos: desfer-se dels contractes molt protegits descapitalitza l'empresa, dificulta la reinversió i desincentiva la contractació en la represa. Un segon efecte pervers és que l'empresari es veu obligat a acomiadar els treballadors d'acord amb el seu cost, no amb el seu rendiment.

A més, si la taxa d'atur global és preocupant, esdevé escandalosa quan parlem de la franja de joves entre 16 i 25 anys: la meitat dels que estan en disposició de treballar no tenen ocasió de fer-ho. Si, a més, en descomptem els que estan estudiant, la taxa final resulta desoladora. Davant aquesta situació ara es proposa una solució a l'alemanya, és a dir, l'impuls de minifeines amb un salari molt reduït. Aquesta opció tindria un efecte cosmètic sobre les estadístiques, però si es vol aplicar s'han de prendre en consideració alguns fets.

El primer de tots és que el model alemany, que és el que inspira les minifeines, no és exportable a Catalunya. No encara. Ja es va intentar fer alguna cosa semblant a l'inici de la crisi i no es va ni aplicar. El segon fet és que l'ordenament laboral ja preveu els contractes a temps parcial. La diferència és que ara es vol pagar un salari molt per sota del mínim legal. Amb la qual cosa correm el risc que aparegui un altre mercat laboral dual: el dels joves ben formats i emigrant cap a altres països, i el dels poc formats, que es queden.