La dubtosa victòria del deute
El Banc Central Europeu està alleugerint la pressió que patien les finances públiques i alguns sistemes bancaris europeus sense haver de recórrer a la compra directa de deute sobirà, una fórmula contra la qual Alemanya s'havia pronunciat. Aquest efecte s'ha aconseguit amb el procediment de barra lliure, és a dir, abocar diners sense límit als mercats.
En el cas de l'Estat espanyol, dijous es van col·locar 10.000 milions en deute públic, el doble del que estava previst, i per sota encara del que demanaven els inversors. A més, el BCE va prestar a la banca de l'Estat espanyol una mitjana diària de gairebé 119.000 milions al desembre. Al capdavall, aquest sector ha acaparat el 30% de tot el que ha prestat el BCE a les entitats de l'eurozona. Possiblement, les entitats prenen posicions per evitar tensions i sotragades derivades de la crisi immobiliària.
Aquesta facilitat per endeutar-se ha volgut ser presentada com un gran èxit de les mesures de Rajoy, quan encara han de demostrar que són encertades perquè no han tingut temps de fer efecte. Però, a més, si es té en compte que gran part dels problemes que tenim a Europa deriven de l'excessiu endeutament, presentar com un èxit el que no deixa de ser una fugida cap endavant és sarcàstic. Només hi ha un fet que pal·liaria aquesta impressió: que el deute es transformés en crèdit a les famílies i les empreses, cosa que per ara no sembla que passi. La sotragada que previsiblement viuran els mercats aquesta setmana perquè Standard & Poor's revisa a la baixa la qualificació del deute demostraria, a més, que la teòrica fortalesa del mercat és il·lusòria.
