El comiat d'un exalcalde
L'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, actualment líder de l'oposició a Barcelona, deixarà l'Ajuntament després de catorze intensos anys de política municipal, segons va anunciar ahir, per fer un “pas al costat” destinat a deixar pas a noves veus i noves cares del PSC en el consistori barceloní. Un pas al costat que arriba després del pas enrere fet a les urnes i com a culminació d'un complex pas per l'alcaldia del Cap i Casal.
Jordi Hereu ha estat un model de polític coneixedor de la ciutat, ja que, com a regidor i com a alcalde, ha trepitjat el carrer i ha parlat amb la ciutadania durant anys com pocs polítics poden acreditar, amb una capacitat de connectar amb la ciutadania en la distància curta que encomana tothora optimisme i engrescament. Aquesta capacitat de treball, de sacrifici i de compromís no ha estat recompensada amb un pas per l'alcaldia brillant. Jordi Hereu, en primer lloc, es va trobar la vara d'alcalde a les mans de manera imprevista amb el mandat començat, arran del nomenament de Joan Clos com a ministre. Va heretar-ne l'equip i, a partir d'aquí, no ha sabut, o no ha pogut, o no li han permès, teixir i consolidar un equip de confiança propi. Tampoc es pot negligir el fet que Hereu, a diferència dels seus predecessors Maragall i Clos, ha estat un home d'aparell, que no ha pretès desmarcar-se ni marcar perfil propi respecte a la direcció dels socialistes, i si ho ha aconseguit sovint ha estat a pesar seu. Tot plegat, afegit a alguns errors estratègics com el de la consulta de la Diagonal o el propi inici de la crisi econòmica, ha fet que l'actiu incontestable d'aquest enamorat de la seva ciutat no hagi pogut obtenir uns resultats polítics en consonància.
